La FESOCA al Congrés Estatal de la CNLSE
Els passats 17 i 18 de setembre de 2026 va tenir lloc a Madrid el Congrés Estatal de les Llengües de Signes, organitzat pel Centre de Normalització Lingüística de la LSE (CNLSE) que se celebra cada 4 anys. El tema principal de la trobada enguany va ser: “Llengua de signes i accés a la justícia: drets humans en clau del segle XXI”.
Aquest congrés va ser un punt de trobada molt important per a la comunitat sorda i sordcega de tot l’Estat i va reunir professionals experts sords, sordcecs i oients de l’àmbit de la lingüística, el dret, l’educació, entre d’altres. Va comptar amb la participació de Jesús Martín, director del Real Patronato sobre Discapacidad, Roberto Suárez, president de la CNSE i Mª Luz Esteban, directora del CNLSE.
Per part de FESOCA, Eric Alcántara, vocal de política lingüística i Esther Gálvez -tècnica assessora d’accessibilitat- van fer una ponència conjunta sobre l’estatus jurídic de la LSC i com ha evolucionat el seu reconeixement i regulació des de l’any 1994 fins a l’actualitat, destacant moments de bonança, però també moments molt delicats. A més, van explicar la importància de comptar amb un centre específic de normalització i protecció de la LSC, una reivindicació històrica, ja que van recordar que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el Consell Social de la LSC no han assumit les funcions que tenia encomanades en virtut de la Llei 17/2010 de la LSC.
Així mateix, van explicar algunes de les accions d’incidència política que realitza l’entitat per dignificar l’ús, l’aprenentatge, el coneixement i el respecte de la LSC. La FESOCA va fer una crida a la CNSE i al moviment federatiu per no posar traves i per facilitar la incorporació de la LSC a la legislació estatal, ja que és la manera de continuar protegint-la davant dels poders públics de l’Estat i de Catalunya.
El Congrés CNLSE 2026 també va analitzar l’accés a la justícia i els drets lingüístics de les persones sordes i sordcegues a través d’estudis i investigacions, i també es va parlar de la necessitat de comptar amb formació i coneixements, amb intèrprets jurats en l’àmbit de la justícia, de les múltiples situacions de discriminació i de privació lingüística que experimenta el col·lectiu, de l’ús ètic de la intel·ligència artificial i els avatars en llengua de signes, de la preservació cultural del patrimoni de les llengües de signes mitjançant corpus lingüístics, i de l’anàlisi comparada de lleis internacionals per garantir la inclusió lingüística, cultural i social i eradicar les diferents formes d’audisme, etc.
La delegació de ponents de Catalunya va poder realitzar les seves ponències en LSC, visibilitzant així la riquesa lingüística i cultural existent a l’Estat i posant en valor la importància de respectar i protegir les llengües de signes, que en el cas de la LSC és una llengua minoritària i minoritzada dins de les llengües de signes.
