Acadèmia Catalana de la Música
El passat dimecres 5 de novembre de 2025, l’Acadèmia Catalana de la Música va celebrar el seu Fòrum anual amb el títol “Música i accessibilitat: drets i oportunitats per a un sector més inclusiu, a la seu de la SGAE a Barcelona. Es va centrar en les experiències personals, el treball professional i la implementació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya en el sector musical.
La jornada es va dividir en una part dedicada a la regulació normativa, a càrrec del Departament de Cultura i l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC), una part dedicada a experiències, bones pràctiques i actuacions de millora normativa a càrrec de les entitats especialitzades del sector de la discapacitat i una part dedicada a accions formatives a les persones sòcies, amb tallers específics sobre l’accessibilitat en espais de música en viu i accessibilitat digital.
A la part dedicada a les entitats hi van participar en Marc Tapia, vocal de política lingüística de l’LSC, i l’Esther Gálvez, tècnica-assessora d’accessibilitat de la FESOCA, que van dedicar la seva ponència a parlar de l’experiència personal de les persones sordes en espectacles musicals, de la importància de preguntar pels seus gustos i interessos, del paper de l’intèrpret de llengua de signes (ILS), de la importància de treballar en xarxa i comptar amb persones assessores lingüístiques sordes, i de la necessitat de que es respecti la cadena d’accessibilitat.
La cadena d’accessibilitat, segons van comentar, va des de l’anunci i difusió dels espectacles i la compra d’entrades, passant per la preparació prèvia del repertori musical i la dificultat d’adaptar metàfores, dobles sentits i altres girs lingüístics, de les condicions professionals a l’escenari i fins arribar a l’última baula de la cadena d’accessibilitat com és fer una valoració de tot el procés per extreure’n punts forts i punts a millorar per als següents espectacles.
La FESOCA manifesta que és imprescindible fer accions culturals o de qualsevol tipus basades en el model centrat en la persona, ja que el discurs de donar recursos accessibles en funció del número de persones resulta il·lògic, ambigu i discriminatori, i que per tant toca superar-lo.
